Sortida als boscos de Can Roca i als Blaus d'Esparraguera

Sortida de proximitat als boscos dels voltants d'Esparraguera amb meravelloses vistes als Blaus, la colònia Sedó, l'església de Santa Eulàlia i església de Santa Maria del Puig. Pistes ideals per a fer marxa nòrdica. Una excursió molt assequible per a tota la família amb només sis quilòmetres i 173 metres de desnivell.

Avui teníem moltes ganes de retrobar-nos amb gent que feia molt que no vèiem, com la Neus, el Sebas i la petita Lluna, una border collie, que amb només tres mesos, ens va deixar a tots, des del primer moment, ben enrere. I és que té de mestra la veterana Taki, la bonica border collie de la Bego.

Vam agafar la carretera cap a Olesa de Montserrat i dirigint-nos en direcció a Esparraguera, vam creuar el riu Llobregat i ens vam desviar de seguida per un camí a mà dreta (direcció església de Santa Maria del Puig) on vam aparcar (latitud: 41.550185, longitud: 1.868577).

Vam equipar-nos amb les motxilles i els bastons i vam sortir de marxa, de marxa nòrdica. Vam enfilar la riera del Puig, un lloc molt especial per caminar. Sempre m'ha impressionat molt caminar per les rieres, on l'aigua no sempre hi és present, però on els seus efectes estan ben marcats en el terreny que trepitjàvem. Vam estar seguint aquell curs d'aigua sec, sota la mirada del turó del Puig fins que el Cisco, el nostre guia, ens la va fer abandonar. Vam trobar-nos amb una barraca de pastor molt singular i un tòtem dibuixat en un tronc i molt inspirador.

En abandonar la riera havíem agafat una pista molt ample ideal per fer marxa nòrdica i iniciar la pujada que ens duria, amb molta subtilesa i dissimulació fins al racó de les alzines (que el vam passar sense parar-nos-hi) i el mirador del barranc de roques blaves on vam parar a fer fotos i beure aigua. 

Aquesta zona és igual a la de les ribes blaves que tenim al costat de Viladecavalls. Un indret espectacular a nivell geològic i on els colors gris-blavosos i els rogencs d'algunes roques es combinen amb els verds de la vegetació circumdant. La causa d'aquesta aparença farinosa de les roques (l'efecte de convertir el quars de les pissarres en una massa sucrosa que es desfà amb els dits, la farina de falla) va ser una fractura (produïda fa uns 10 milions d'anys) de grans dimensions (fa 100 metres d'amplada) i amb una antiguitat geològica de gairebé 300 milions d'anys. Unes magnituds i dades difícilment imaginables amb la nostra ment. 

Després d'observar els resultats d'aquell desgavell de milions d'anys sumats a la colossal fractura de roques, la ment saturada s'hagués esberlat d'igual manera, si no hagués estat per la pau i quietud dels boscos dels voltants que ens posaven en perspectiva, asserenat-nos l'ànima de nou. Les converses entre nosaltres també ens vam fer desviar l'atenció d'aquell trasbals geològic del qual havíem estat testimonis i agraint no haver-ho testimoniat precisament fa 10 milions d'anys. Una sort.

Vam baixar fins a una zona de pícnic situada prop de Can Roca en una esplanada enorme on vam parar per fer un mos.

Després vam seguir passant pel costat de la masia de can Roca que calia fixar-se bé per copsar els magnífics arcs de la seva façana.

Seguint, ja de baixada, vam apreciar la silueta, al fons, de l'església de Santa Eulàlia (s.XVI), enfilada dalt del turó d'Esparraguera. No vam poder evitar pensar en l'analogia entre la situació d'Olesa de Montserrat a baix i, passat el riu i dalt del turó Esparraguera, com nosaltres tenim el poble de Viladecavalls en comparació amb Ullastrell. Quines coincidències.

L'Esther ens va explicar la història llarguíssima i plena de guerres i destrosses d'aquesta església que, mentre la sentia, no em venia al cap com encara la podíem gaudir en el contorn paisatgístic. Era ben bé com si el monument, d'alguna manera coneixedor del patiment de les roques de la mega fractura propera, s'hagués volgut solidaritzar amb aquestes, desgavellant-se en cada guerra que esdevenia al llarg de la seva història. Per sort les múltiples reconstruccions l'havien portada fins als nostres dies i de no haver escoltat el relat de l'Esther, ningú no hagués dit mai que les desgràcies havien enderrocat infinitud de vegades i de forma gairebé obstinada aquell temple orgullós.

Això encara a mi em sorprèn moltes vegades quan conec a fons a una persona, que per fora sembla sencera però per dins ha estat enderrocada múltiples vegades.

Seguíem baixant i en tenir a la vista la colònia Sedó, la nostra companya Glòria, ens va sorprendre a tots amb una masterclass, sense apunts on llegir, sobre la colònia que a mi em va deixar culturitzada per una temporada. Un veritable poble en miniatura construït al voltant de la fàbrica tèxtil al costat del riu. Contava amb habitatges pels obrers, escola, casino, teatre, guarderies, botiga amb llegums ja cuites tipus take-away. 

Permeteu-me que digui aquí que tenim un grup de marxa nòrdica fantàstic amb persones amb unes dots insospitades i que aporten el seu granet de sorra pel grup de forma desinteressada. Un goig se'ns dubte. Ja saps, si encara no ets soci no sé què estàs esperant! Aquí hi ha lloc per tothom, com pots veure.

I per culminar l'espectacularitat i importància històrica de la ruta circular, vam apreciar l'església de Santa Maria del Puig o ermita del Puig (s.X). Un cop de tornada als cotxes ens hi vam atansar un moment. Si algun dia hi aneu, fixeu-vos en la petita escala, molt original, que mena al campanar i no deixeu de gaudir de la idíl·lica zona de pícnic, escampada en una esplanada a l'ombra d'uns frondosos pins, sota la mirada de la inesperada església. Una excursió de 10 per la poca dificultat malgrat l'espectacularitat de l'indret.