Vam veure de seguida moltes violes, ara florides, precioses. Això deuria activar d'alguna manera el grup perquè van succeir una sèrie de coses simultàniament. L'Anna (que treballa al punt d'informació del Coll d'Estenalles) va començar a explicar-nos-ho tot sobre la flora, la fauna, la geografia i la història de la ruta; el Salva va començar a fer fotos a tort i a dret i va acabar fent un reportatge fotogràfic magnífic; el grup va començar a fer bromes (de si després l'Anna ens faria un examen, etc) i els gossos van començar a perseguir-se i a córrer com posseïts. Tot això ens va despistar de la idea inicial de fer una volta circular més llarga i feixuga i ens va portar, com qui segueix l'aroma d'un pastís, fins la Font de la Portella. Pel camí vam visitar la casa vella de l'Obac i l'Anna ens va explicar moltes coses, entre d'elles l'Opus spicatum. Vam passar per un espectacular pou de glaç fins arribar al Turó Roig, que va aparèixer sense avisar, com del no res.
Quan el Cisco va comentar d'anar-hi vam pensar que ho deia de broma, ja que el turó semblava inaccessible des del trencant de camins on ens trobàvem. Però el grup estava activat i teníem fe en el guia, així que vam agafar un petit camí que en sortir d'entre uns arbustos ens va posar al davant, vermell i insolent, el Turó Roig. Vam llençar els pals a les mates (ara totes amb nom i cognom gràcies a l'Anna) i tothom va escalar la primera part del Turó. Quines vistes! Ja amb l'Adrenalina a tope no ens va poder parar ningú i un cop a la Font de la Portella ens va semblar perfecte quan el Ramon va suggerir que tornéssim pels Alts de la Pepa. Allà dalt vam fer un petit mos sota el solet. I vam tornar ple de coneixements i totalment fotografiats de nou al punt de partida. Aquesta la repetim segur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada